El Ball de Gitanes, ahir
La primera referència a una colla de ball de gitanes és a finals del segle XIX. Aquesta estava formada per vuit parelles i dos cavallistes o capitans de cavall que precedien el grup durant el seu recorregut. Eren acompanyats al so del flabiol. Aquest ball, que s’estructurava al voltant d’una espolsada, tenia una aparença antiga, motiu pel qual es pensa que portava temps practicant-se, probablement un parell de dècades enrere.
Els assaigs es deurien fer, probablement, en col.laboració d’alguna societat cultural de l’època i molt sovint sense música, aspecte que justifica la presència de lletres, com si fossin peces cantades “a cappella”, tot amenitzant el ball.
Amb el canvi de segle, cap als anys vint, moltes antigues dansaires del ball de gitanes portaven llurs fills al Foment de la Sardana, més conegut com el Casal Catalanista o simplement Els Catalanistes, a La Riera de Mataró per tal que els ensenyessin a ballar sardanes. Hi ensenyava en Martí Fradera i Duran. Elles insistiren a fi que també s’hi ensenyessin d’altres danses, iniciant-se així el primer esbart local (1921) que aviat, en clausurar-se els catalanistes amb motiu de la dictadura, anirà a residir a la Societat Iris adoptant-ne el nom. L’Esbart Iris va presentar un nou ball de gitanes que havia estat ensenyat per en Joan Rigall i Casajuana, director de l’esbart Folklore de Catalunya. En aquests moments comptaven amb un repertori que s’iniciava, sembla, amb un galop d’entrada en què el nuvi hi brandava una morratxa.
Altres esbarts mataronins posteriors han tingut en repertori diverses versions de balls de gitanes, i potser fins i tot, més lluïdes. La diferència de la versió de l’esbart Iris, en relació a la dels altres, es troba en la voluntat d’interpretar el ball de gitanes com a ball propi local, en època de carnestoltes, en comptes de com a repertori d’un esbart.
